un bloc de micro-relats

dilluns, 26 de setembre del 2011

Mil bocins

Com cada vegada que passava pel costat d'aquella paret, vaig sentir una presència inquietant. Vaig contenir la respiració però cap so no va trencar el silenci. Em vaig girar, molt lentament, cap a l'indret on semblava que l'altre era present.
I, efectivament, era allà, mirant-me. Escarnint-me.
M'hi vaig llançar al damunt, embogit com mai. Però com tantes altres vegades, només en vaig treure un dolor lancinant disseminat pel cos.
I aquella imatge, multiplicada per mil que, empetitida per art de màgia, reia enmig d'un bassal de sang. De la meva sang.