D'acord amb la seva darrera companya de pis, n'Eulàlia Cornamusa, van anar un dissabte al vespre al Palau de la Música on havien programat dues obres que els van semblar terriblement atractives, a saber, el Concert per quatre trompes de Schumann, i el Concert per trompa de Mozart.
Amb desesperació van observar que els músics anaven incomprensiblement serens i que el públic els feia fora recriminant-los que anessin pitofs a aquelles hores de la tarda i en aquell temple de cultura. Desenganyats, no van voler tornar a saber res de la música, ni molt menys dels instruments de vent.