LES VIDES DE TADEU

Assegut al davant de la taula que durant gairebé trenta anys ha estat alguna cosa més que el seu lloc de feina, el Tadeu es mira el rellotge de paret amb la mateixa displicència que ho feia Jack Nicholson en les darreres hores del seu darrer dia de treball en una pel·lícula de principis de segle que es deia alguna cosa així com "About Schmidt"  .

Durant uns pocs minuts veu passar la seva vida. O millor dit, les seves vides. La professional, tots aquests anys fent de comptable al servei d'un seguit d'ineptes als que hauria estat fàcil enredar, la privada, gairebé inexistent, la que hauria pogut ser i no va ser perquè es va casar amb la Conxita que s'havia quedat embarassada l'única vegada que es van enllitar junts, la que va ser diferent del que esperava perquè no ho va fer amb la Quitèria, el seu amor de joventut, la que es va quedar a mig camí perquè no li van donar l'ascens que es mereixia i en canvi van fer Cap de Comptabilitat un "ninyato" reclenxinat que encara feia olor d'encens i de missal de primera comunió, la que no li permet dormir perquè el tedi de la seva vida real li produeix insomni, la que imagina al costat de la seva nova veïna i que ja sap que mai podrà ser perquè la veïna és lesbiana i això, que a ell no li importa, es veu que per a ella és molt transcendent i fa que no li pari esment ni li rigui les gràcies...

Un munt de vides reals, imaginades, possibles, improbables, estranyes, pròpies, dels altres, que de cop i volta s'han fet volàtils quan, en un rampell, li ha fumut pel cap l'extintor de paret al nou director que, amb falsedat i traïdoria havia vingut a felicitar-lo perquè aquesta tarda, començaria per a ell, en Tadeu Gairegens, després de molts i molts anys al servei de l'empresa, una nova vida.

Assegut al davant de la taula, com l'Schmidt del Nicholson, en Tadeu es mira el director estès a terra, i somriu pensant que ell sí que ha passat a millor vida.