un bloc de micro-relats

divendres, 24 de setembre del 2010

Inici

Passeja sense esperança de trobar el seu lloc. Fa temps que les coses són així. Avui hi ha lluna plena. El neguit ha tornat. La por. Sap que demà segurament tindrà sang a les mans. I sap també que no recordarà res. No recordarà què ha passat aquesta nit. Demà, de nou, una estranya normalitat s'haurà reinstal·lat a la seva vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada