Van passar junts, l'un al costat de l'altre, tota la tarda, ajaguts al damunt del llit sense fer, furtivament, ocults de les coses quotidianes, deixant-se portar per l'ànsia de dibuixar solcs i camins i d'explorar-los, al damunt de les pells respectives.
Es van besar amb la precaució dels amants novells, amb la cautela dels esquerps, amb la prevenció de qui sap que ha d'evitar d'ultrapassar la incerta línia que delimita el desig i el perillós abandó a la fúria de l'amor.
Van estar així, i algú podria dir que sense fer res, tota la tarda. I quan es separaren el bes va ser gairebé un bes de comiat, un bes de dir: això també és fer l'amor; un bes de dir: fins ara o fins la nit o fins demà. Un bes de dir: encara que no hi siguis seré amb tu.
I durant la nit, ell es va descobrir, sol, cercant sense èxit entre els llançols el cos d'ella marcat de línies dibuixades i de solcs on s'ocultaven les olors d'aquella tarda. I aquella solitud redescoberta el feu mirar a la lluna i va udolar com altre temps havia sentit fer-ho, enmig del bosc, als de la seva espècie.
Vaja! un altre ésser dels boscos! De vegades, quan la sexualitat es contempla de manera oberta, ampla, global, es desborden els límits de l'orgasme, la penetració, per a trobar la vida sensual, el poder del desig, de l'olor als llençols, de la mera presència. O absència. Bona troballa entre arbres i matolls. Salutacions fàuniques!
ResponEliminaBenvingut, Faune. S'agraeix la teva presència per aquests indrets.
ResponElimina