un bloc de micro-relats

dimarts, 28 de setembre del 2010

Mirall (s)

S'havia fet de nit. Un neguit incomprensible se li va instal·lar a la boca de l'estòmac. Més enllà de la finestra, la lluna plena feia un somriure amarg. Quan es va veure en el mirall, una esgarrifança el va recórrer i, ple de ràbia, va estampar-hi una cadira.
Des dels centenars de bocins de mirall, centenars d'imatges repetides d'ell mateix feien cor, tot rient, acompanyant aquella lluna sorneguera.

dilluns, 27 de setembre del 2010

La sabatilla

Sempre havia sentit comentaris sobre éssers que s'amagaven al bosc i encalçaven les criatures, però mai no hi va donar massa crèdit. Aquelles històries estaven fetes per tal de tenir quiets els nens i les nenes i evitar que s'endinsessin massa a la fageda.
Va començar a pensar que potser no tot era mentida un dia de tardor que es va despertar al damunt d'un munt de fulles seques i va descobrir, al seu costat, una sabatilla esportiva que no era seva.

diumenge, 26 de setembre del 2010

canvis

No entèn els canvis. No sap què li passa. No comprèn que vol dir aquest neguit. Quan s'acosta la nit una cuïssor que comença a l'estòmac però que després se li emparra al baix ventre, el neguiteja i el fa sortir.
Després, tot el que queda és oblit.

divendres, 24 de setembre del 2010

Inici

Passeja sense esperança de trobar el seu lloc. Fa temps que les coses són així. Avui hi ha lluna plena. El neguit ha tornat. La por. Sap que demà segurament tindrà sang a les mans. I sap també que no recordarà res. No recordarà què ha passat aquesta nit. Demà, de nou, una estranya normalitat s'haurà reinstal·lat a la seva vida.