un bloc de micro-relats

dijous, 16 de maig del 2013

...que ens trobi treballant


L'Eudald Lletraferit es mirava aquella pantalla en blanc amb una certa ànsia. Cada vegada que intentava escriure una paraula una força irrefrenable l'empenyia a no fer-ho o pitjor encara, si l'havia escrit, a esborrar-la. Es passava hores i hores al davant de l'ordinador mirant d'escriure el llibre que havia de canviar el rumb de la literatura moderna.
Anys enrere ja li havia passat això amb les llibretes pautades i els fulls en blanc que comprava a cal Pansit, la petita papereria de la cantonada. Totes aquelles llibretes en blanc, i els paquets de fulls holandesos i DIN-A4 també en blanc s'acumulaven des de feia temps dins l'armari de l'estudi.

Ell, però, s'hi esforçava. I s'hi esforçava tant que un dia prengué mal i es ferí al davant del Mac de darrera generació que s'acabava de comprar.

Quan finalment, un dia, la Inspiració es va decidir a passar per casa seva pensant que el trobaria treballant, l'Eudald ja no era capaç de traslladar al text cap ni una de les mil històries que aquella malparida li va suggerir.



aquest relat l'he penjat també a Relats en català

dimarts, 14 de maig del 2013

Un pes estrany

Maties va notar un pes estrany al damunt seu. Un pes desproporcionat i excessiu. Va pensar que no s'hauria d'haver desplaçat del raconet on l'havien deixat aquells nois tan simpàtics que jugaven amb ell i que li donaven menjar, encara que sense tenir en compte les seves reals preferències alimentàries. Però, esclar, l'olor que dins la tenda de campanya feien aquelles peces de roba que s'havien tret dels peus tota aquella colla, era molt atractiva i li recordava tant la seva menja preferida...
Havia volgut aprofitar el silenci, i el fet que aquelles respiracions semblaven indicar que els nois dormien, per investigar, sense tenir en compte que, dins de la bosseta on l'havien posat no hi veia gaire. Es va desplaçar com va poder i va tocar una cosa grossa que li va semblar, per l'escalfor, el cos d'algun d'ells. Només tocar-lo, Maties, el ratolí, va notar un pes estrany, desproporcionat, excessiu damunt seu.

Dedicat a Joaquim Valls Arnau  (ell ja coneix la història)