un bloc de micro-relats

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Triar

Hi ha el camí de la dreta i el de l'esquerra. Pot seguir endavant o fer marxa enrere. Pot quedar-se aquí per sempre i esperar que les extremitats arrelin a la terra. Pot deixar-se morir o prendre una decisió que li permeti viure més enllà de la seva banal, avorrida, estulta vida actual. Pot esperar o pot avançar-se a les coses que han de passar i que només coneixerà quan passin.
I sigui el què sigui el que faci, s'ofegarà en l'angoixa d'haver deixat de decidir qualsevol de les altres possibilitats.

6 comentaris:

  1. Pot adormir-se, i esperar que el camí el triï a ell, o pot seguir-ne un sense perdre de vista l'altre o ... sempre és un final obert

    ResponSuprimeix
  2. Triar sempre és complexe i no sempre és agrait. I tanmateix cal fer-ho a cada moment... o no, Clídice.

    ResponSuprimeix
  3. no n'estic tan segura, amb els anys me n'adono que la major part de les vegades són els demés o les circumstàncies que trien per mi. Triar és un acte violent manta vegades, evidentment en les coses importants, i no estic segura que l'acte de triar sigui gaire possible.

    ResponSuprimeix
  4. una mica cagadubtes, el protagonista ;)

    ResponSuprimeix
  5. Per això deia "o no", Clídice. De fet, jo també sóc dels que penso que de vegades ens sembla que decidim i en realitat només fem allò que podiem fer en determinades circumstàncies.

    Cagadubtes és poc, Arare. Cagadubtíssim (si se'm permet la in correcció).

    ResponSuprimeix