un bloc de micro-relats

dijous, 14 d’octubre del 2010

Mal presagi

Avui he anat a recollir un d'aquells "regals" que s'obtenen amb els punts de la Caixa. Es tractava d'una microcadena que hem pogut adquirir a base de pagar molt amb targeta al llarg d'alguns anys.
L'he duta al cotxe durant tot el dia, ja que l'havia recollida al matí a la "meva" oficina. En arribar a casa al vespre, i després de diversos rituals habituals (comprovar els deures de la nena, demanar-li al nen si pensa estudiar algun dia abans dels exàmens, anar a comprar el pa, obrir la nevera per veure què podríem organitzar de sopar, adonar-me que és dilluns i per tant la meva dona arribarà tard, revisar a l'agenda quin desastre de dia m'espera demà a la feina...) he anat a l'estudi, he desembalat l'aparell, he fet les connexions pertinents i m'he disposat a verificar-ne el funcionament.
He engegat el CD, que té un só raonablement bó; he aixecat la tapa del caset i, finalment, he anat per engegar la ràdio.
Llavors s'ha produït el desastre. La primera veu que n'ha sorgit, talment com si s'haguessin obert les mateixes portes de l'infern, ha estat la de José María Aznar. He apagat immediatament l'aparell. Potser demà el torni i demanaré que me'l canviïn per un altre.
Qüestió d'higiene, per dir-ho d'alguna manera.

5 comentaris:

  1. Demanar a un nen que estudiï alguns dies abans de l'examen és una quimera. Sembla nou, aquest protagonista teu!

    per altra banda, molt bon criteri, tornar l'aparell. Jo faria el mateix...

    ResponElimina
  2. A mi em passa això i corro a urgències a buscar un psicoanalista de guàrdia. Comprova que no t'hagin quedat seqüeles :(

    ResponElimina
  3. Arare, em sembla que era una mica il·lús, el pare aquest, i per això li van encolomar una minicadena defectuosa...
    He demanat a alguns amics comuns per ell, Clídice (saps allò de "tinc un amic que..."), i pel que sé s'ha fet monjo en algun monestir perdut a les muntanyes gregues.

    ResponElimina
  4. En aquests casos es fa necessari un descontaminador d'ones hertzianes(no sé si en tenen, a la Caixa), que sempre queden restes fètids a l'ambient...

    ResponElimina