un bloc de micro-relats

dissabte, 2 d’abril de 2011

Una bona persona

Quan li van fer els funerals van dir d'ell que sempre havia estat una bona persona. De fet, ell mateix es considerava una bona persona i de vegades havia dit que li agradaria que se'l recordés per aquesta qualitat.
Ara es deu estar revoltant dins la tomba perquè en realitat el que li hauria agradat era que li ho haguessin dit en vida.

3 comentaris:

  1. Ja és ben veritat, Toni. Jo t'ho dic ara que encara m'escoltes: Tu sí que ets una bona persona. Records.

    ResponSuprimeix
  2. L'àvia sempre ens ho deia: "les flors, en vida".

    ResponSuprimeix
  3. Uix, anònim/a, no pretenia pas que pogués semblar que buscava això. De fet, el text l'he escrit pensant en un conegut necessitat d'adulació. :))
    Ai, Clídice, quanta raó tenen les àvies!!

    ResponSuprimeix