un bloc de micro-relats

dimecres, 24 de novembre de 2010

Un record sòrdid.

Ara que s'acosta l'hivern, l'home que udola quan hi ha lluna plena busca on cau on arrecerar-se. Li resulta molesta la boira gebradora dels matins i detesta el riu d'aigües fredes que tan el consola quan les calors de l'estiu el converteixen en bèstia assedegada.
Però abans de retirar-se al nou recer, abans fins i tot de saber quin espai habitarà en les llargues nits d'hivern, voldrà trobar-se amb ella. I voldrà que ella li expliqui el per què d'aquest oblit amb què el castiga. I esperarà, tot sol, supervivent de freds quasi glacials, unes raons que potser mai no li seran donades.
Un record sòrdid el sorprèn. De sobte creu saber per quin motiu, definitivament, haurà de seguir sol el seu camí.

2 comentaris:

  1. segurament el terroritza el fet de saber les raons, els homes (i les dones) llop també tenen por

    ResponSuprimeix
  2. És el que se'n diu por de la por. Gràcies Clídice

    ResponSuprimeix