Ja sé que molta gent no entén el perquè de la meva angoixa quan veig que el rellotge comença a anar amb retard. I en aquesta incomprensió hi ha una gran ignorància. Abans als rellotges se'ls donava corda, un ritual que permetia al propietari prendre la mateixa embranzida que la màquina i engegar cada dia amb unes energies d'allò que se'n diu més renovades.
Ara ja no se'ls dóna corda, als rellotges, i per a alguns això ha representat deixar en mans dels rellotgers la pròpia força i vitalitat debilitades per l'esllanguiment de les bateries d'un estri que forma part intrínseca d'un mateix. És per això que, si observeu discretament, podreu veure que algunes rellotgeries amaguen, en habitacions a les que mai no deixen passar els clients, les ànimes dels propietaris que no han pogut suportar el temps sense temps que transcorre entre l'extracció d'una pila esgotada i la inserció d'una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada