un bloc de micro-relats

dimecres, 14 de maig de 2014

La vida en el rellotge

Ja sé que molta gent no entén el perquè de la meva angoixa quan veig que el rellotge comença a anar amb retard. I en aquesta incomprensió hi ha una gran ignorància. Abans als rellotges se'ls donava corda, un ritual que permetia al propietari prendre la mateixa embranzida que la màquina i engegar cada dia amb unes energies d'allò que se'n diu més renovades.
Ara ja no se'ls dóna corda, als rellotges, i per a alguns això ha representat deixar en mans dels rellotgers la pròpia força i vitalitat debilitades per l'esllanguiment de les bateries d'un estri que forma part intrínseca d'un mateix. És per això que, si observeu discretament, podreu veure que algunes rellotgeries amaguen, en habitacions a les que mai no deixen passar els clients, les ànimes dels propietaris que no han pogut suportar el temps sense temps que transcorre entre l'extracció d'una pila esgotada i la inserció d'una altra.

Cap comentari:

Publica un comentari