un bloc de micro-relats

dilluns, 29 de setembre de 2014

El despertar

La intervenció va anar bé. Fins i tot l'anestèsia, allò que segons els cirurgians és el que fracassa quan les coses no van bé, havia anat com una seda. Tant, que pacient es negava a despertar-se, acomodat com estava a un somni digne del viatge astral més impressionant. Poc a poc, però, va anar retornant al món que ell coneixia com a real i es va anar retrobant amb les cares conegudes que s'havien acomiadat d'ell unes hores abans. Mentre travessava la porta de la sala d'operacions, va observar com, un a un, el saludaven. Va provar de somriure’ls però no estava segur que l’esforç no hagués quedat en una ganyota. Algú li va estendre la mà i li va fer una mena d’encaixada flàccida. Altres coneguts, però, ploraven.
La llumeta blava del fons del passadís s'anava fent més intensa. Va mirar el lloc on haurien d'haver fet la incisió però no hi va trobar cap cicatriu. En canvi sí que va poder veure un gran i maldestre cosit que anava gairebé de dalt a baix del tronc. Un home vestit de negre llegia un llibret i emetia uns sons monòtons i monocords en veu baixa. En passar pel seu costat li va fer el senyal de la creu. 

Quan va veure que per comptes de passar-lo de la llitera a un llit ho feien a un receptacle poligonal  i que feia pudor de fusta,va entendre que allò que ell creia que era una intervenció quirúrgica potser havia estat una altra cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari