un bloc de micro-relats

divendres, 5 de novembre de 2010

Angoixa de licantrop

Escrivia una carta de comiat. 
Mentre ho feia mirava per la finestra intentant intuir qui de tots aquells desconeguts que caminaven apressats podria acabar sent un perfecte destinatari de les seves notes. I qui d'ells podria arribar a entendre'l.
Feia estona que plovia i els rostres dels vianants quedaven ocults sota els paraigües i per les solapes alçades de les gavardines. Aviat s'hauria fet de nit i, novament, com cada quatre setmanes des de l'origen del món tal i com és ara, la lluna faria el ple, per més que avui es mantingués oculta per la nuvolada, des del darrera de la qual l'astre nocturn seguiria regnant durant unes hores.
I aquestes hores eren tot el temps de què disposava per donar per acabat el seu trànsit i convertir el seu neguit en la certesa de la inexistència de demà.

Cap comentari:

Publica un comentari