un bloc de micro-relats

dilluns, 8 de novembre de 2010

Lectures

Llegir no era el seu fort, però hi havia alguna cosa en aquells llibres vells que el feiea abstreure's de la realitat mentre passejava amb curiositat els ulls per les seves pàgines. Mirava de repetir les paraules que hi havia escrites, de pronunciar-les correctament, de fer-hi les inflexions necessàries. Un dia rere l'altre, una nit rere una altra nit, obria cerimoniosament un d'aquells llibres de la biblioteca de l'avi. Amb els temps es va adonar que, tot i que ell havia cregut que obria a l'atzar qualsevol dels molts volums dels prestatges, en realitat sempre acabava agafant el mateix.
Prengué aire, mirà a través de la finestra. Només la lluna plena semblava posar atenció en allò que estava fent. El silenci de la caseta del bosc li va semblar esfereïdor. Va obrir una pàgina, aparentment a l'atzar i, tancant els ulls va assenyalar una frase. Va obrir els ulls. Tornà a respirar profundament i pronuncià altra vegada aquelles paraules que cada dia, seguint estranys designis, es repetien.
El cruixit de les branques dels arbres a fora el va inquietar. Tot just llegir l'última paraula dels estranys  i initel·ligibles versos del llibre va decidir que ja n'hi havia prou de passar angúnies i que al matí deixaria el bosc i la caseta de l'avi per sempre.
Quan va sentir que trucaven a la porta s'adonà que ja era massa tard.

2 comentaris:

  1. que Poe que estàs! ai, perdó, no es pot ser tan descreguda :)

    ResponElimina